Renau

Nuclis de població: Renau, Peralta. (Font: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

El terme de Renau se situa al nord de la comarca, al límit amb l’Alt Camp. L’origen de la vila s'inicia a meitats del segle XII, a refugi del castell que originalment ocupava el cim. Actualment l’ocupa la plaça de l’església, on no es descarta que es conservin restes al subsòl. L’església parroquial de Santa Llúcia és la construcció més important del municipi, patrona de la festa major que se celebra al juliol, així com l’ermita de la Mare de Déu del Lloret, restaurada el 1925 pel mestre Josep M. Jujol. De Peralta resta el castell, avui en dia abandonat, en el nucli medieval del mateix nom.

El terme municipal, amb 8,22 km², s'estén a la dreta del Gaià, i és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri. El municipi és drenat, a més del riu Gaià, pels torrents de Renau, Peralta i la Rasota, malgrat això els regadius són gairebé nuls. El poble és situat a 175 metres d'altitud i l'actual terme comprèn els dels antics indrets de Renau i de Peralta.

L’economia de Renau, exclusivament agrària, se centra en la producció de vi i el cultiu de secà. El nombre d’habitants es molt reduït però, malgrat això, gràcies a la reconstrucció i acondicionament de les cases del poble s’està convertint en un lloc d’estiueg i de segona residència.