La mort del Dictador el 1975 va encetar un nou règim democràtic que va tenir els seus punts culminants en les promulgacions de la Constitució espanyola (1978) i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979). Entre les dues fites, el 3 d’abril de 1979 es celebraren els primers comicis municipals de la Transició, els resultats dels quals formarien els diferents consistoris (19 d’abril) i la Diputació (26). Els òrgans de govern d’aquesta última van quedar distribuïts entre quatre forces polítiques: UCD (12 diputats), CiU (8), PSC-PSOE (5) i el PSUC (2).La fotografia aplega els 27 diputats que formaven part d'aquella Corporació. Al bell mig de la primera filera, amb jaqueta clara, es pot veure qui llavors elegiren president, el convergent Francesc Cailà Mestre; i a la seva dreta, un jove Josep Gomis Martí, qui li agafaria el relleu any i mig després. Enmig dels dos, a la filera del darrera, sobresurt un altre futur president de la Diputació, el vallenc Joan Ventura Solé, qui aquell dia presidí la mesa d’edat i va ser l'encarregat de pronunciar un discurs de benvinguda a la nova etapa política que tot just començava.
A la segona filera, hi trobem Josep Maldonado (el tercer per l’esquerra), qui en el futur seria delegat del Govern a Tarragona, o l’escriptor Josep Anton Baixeras Sastre, al fons de tot (a l’extrem de la quarta filera). La resta de diputats que aquell dia posaren a la fotografia foren: Francesc Roig Gassol, Antoni Molas Saltó, Àngel Vallvé Morera, Josep M. Massó Coll, Jordi Ferré Granolleras, Octavi Llop Martín, Jaume Ruíz Terrats, Vicenç Lluesma Davos, Miquel Álvarez Rullo, Joan Arnal Albera, Enric Ribé Robusté, Joan Pijoán Ballasté (UCD), Josep Anton Ràfols Martí, Agustí Ferré Obiols, Juli Vives Pujal, Leandre Aymerich Ollé (CiU), Josep M. Magí Miró, Joan M. Roigé Tost, Ramon Aleu Jornet, Lluis Miquel Gonzàlez Montagut, Josep Gestí Cid (PSC-PSOE) i Francesc Campoy Meca (PSUC).