El bernat marbrejat (Halyomorpha halys) és una xinxa exòtica procedent d’Àsia. És un insecte que es va detectar per primera vegada a Girona (l’any 2016) i la seva expansió pel territori ha estat molt ràpida. Actualment ja és una plaga que està molt estesa pel nostre territori.
Què en sabem del bernat marbrejat?
És una espècie exòtica invasora que es distingeix dels altres bernats autòctons perquè té unes bandes blanques a les antenes.
El bernat marbrejat fa de 12 a 17 mm de llarg i de 7 a 10 mm d’ample. Té el cos robust i de control hexagonal, i les antenes i les potes relativament llargues. La coloració dorsal, és marbrada o jaspiada i combina els colors marró, beix, negre i, en menor mesura, groc.
El cap és gairebé quadrangular, és a una mica més ample. Els ulls són sortints i de color bru rogenc. A les antenes podem veure dos bandes clares a les antenes. La venació marca en forma de triangle és de color fosc.
Que no se t'enganxin
Cicle de vida
Els bernats marbrejats és una espècie que pot tenir una o diverses generacions a l’any, depenent de les condicions climàtiques del llocon es desenvolupa.
Els adults hivernants abandonen gradualment els llocs d’hibernació entre març i abril (inici fotoperiode però també vinculat amb unes millors temperatures). Si han hibernat en una casa, se’ls pot veure fàcilment, però en el camp és més difícil.
Quan sorten de la hibernació el seu objectiu és localitzar aliment que sobretot trobarà el arbres i arbustos de fusta dura.
Les femelles adultes dipositen els ous en grups entre 20 i 30 de mitjana a la part inferior de les fulles.
Al final de l’estiu els adults comencen a buscar refugi per passar l’hivern, tot cercant llocs foscos i secs. Durant aquest període, no s’alimenten i sovint s’agrupen formant grans agregacions en cualsevol tipus de construccions, com cases particulars, magatzems i similars.
Font: El bernat marró marbrejat. Departament d’agricultura, ramaderia, pesca i alimentació.
Què fem si ens pica una paparra
Tot i que actualment hi ha descrites moltes malalties transmeses per aquests àcars, la majoria de paparres no són portadores d’organismes patògens. En cas que estiguessin infectades, si s’extreuen de manera ràpida i adequada és molt probable que la infecció no es transmeti.
Cal extreure la paparra tan aviat com es detecti per reduir la probabilitat d’infecció. És preferible que ho faci un professional sanitari.
En el cas que una paparra infectada s’adhereixi a una persona (o a un animal), necessita algunes hores per transmetre l’agent infecciós, per això és molt important treure-la tan aviat com es detecti.
Si ho heu de fer vosaltres mateixos:
- Eviteu els remeis tradicionals com l’aplicació d’oli, alcohol, petroli o calor.
- S’han de fer servir unes pinces romes i punta fina (si no en disposeu, podeu desprendre-la amb els dits utilitzant guants fins). Subjecteu-la fermament el més a prop possible de la pell i estireu suaument cap amunt, de manera contínua però sense forçar. Eviteu fer tracció o rotació.
- Procureu no aixafar-la ni trencar-la.
- Embolcalleu la paparra amb paper higiènic i llenceu-la al vàter.Eviteu gratar-vos la zona de la ferida.
Netegeu la ferida
- Netegeu-vos bé la ferida amb aigua i sabó, i apliqueu-vos un antisèptic (povidona iodada, clorhexidina, alcohol...).
- En acabar, renteu-vos bé les mans.
Cicle de Vida de les paparres
Les paparres passen per quatre estadis de maduració durant el seu cicle biològic: ou, larva, nimfa i adult. El cicle complet dura habitualment 2-3 anys, però pot ser més curt en funció de l’espècie i si les condicions ambientals són favorables. Una paparra pot desenvolupar-se completament sobre un mateix hoste o pot tenir dos o tres hostes diferents (és el més freqüent en les espècies de paparres presents a Europa).
Necessiten alimentar-se de sang d’un hoste per passar a l’estadi següent i completar el seu cicle biològic. Les fases de nimfa i adult són les etapes on les paparres poden atacar les persones i transmetre malalties.